Acai 175

+

Toni Florido: Israel no hostil al Ser Que decideixi El Poble de Catalunya El 14 de maig de 1948, Israel va declarar la seva independncia. Una Catalunya, lAssociaci Catalana dAmics Disrael (ACAI) vetlla perqu les relacions Entre ambds Pasos siguin EL MXIM de profitoses per a les cuotas partes. El presidente de lentitat, Toni Florido, Explica en aquesta entrevista amb el Mn Que, si el Parlament realitza Una petici ntida de reconeixement Internacional en elogio del mandat refutar EL 27-S, Israel hi respondr positivament. Noms s Que Israel no hostil al Ser Que decideixi El Poble de Catalunya. estat de la ONU a Israel s democrtic Que entn perfectament Que els pobles de han de Poder esdevenir El que els seus Ciutadans vulguin, assevera. Tot amb tot, Florido considera Que aquesta hipotética proclama haur de Ser evidente i inqestionable, no pas com la resta de declaracions Que ha aprovat el Parlament fins ara, ja fos La Declaraci de Sobirania, ja fos La Declaraci dInici del Proc Constituyente. Sin serem eficients si fem coses estranyes i interpretables. Ha De Ser Una proclama Que No sigui interpretable, Que sigui evidente i inqestionable. Yo, aleshores, el Mn es posicionar. Por ningún abans, vaticina. Quant à Les relacions Actuals Entre Israel, Lestat espanyol i Catalunya, Explica: Por Espanya nº S Que lescenari ideales EL posicionament Disrael sigui de neutralitat. de considerar es igual pes Catalunya i Espanya en les relacions Seves. - Com Valoren des de lACAI Que El conseller dExteriors catal provingui dun partit de TRADICIÒN pro-palestina - A veure. En lloc imprimación, aquesta TRADICIÒN de si un ICV sn ms pro-palestins o ms pro-Israel, s Una TRADICIÒN reciente A partir de Quan es considera Que s Una TRADICIÒN Perqu La Fundaci de lestat Disrael va tenir el suport daquest mn, del MN de lesquerra. De fet, la URSS prpia VA Ser dels ONU Pasos Que Va garantir Que es Pogus crear de lestat Disrael. Per tant, AIX de les tradicions cal posar-ho en quarantena. El problema del debat Entre Israel i Palestina Que s muda policías se Simplifica la muda. Hi ha ONU posicionament maniqueu de bons i dolents, i hi ha gent profundament activa en aquest Mbit i Que AIX-ho volen transmetre. Gran error ONU I s. s Gran error de la ONU, i AQU Catalunya SABEM un ho, qualsevol intención de simplificar Una Cosa Que s polidrica i complexa. Perqu est destinat al fracs, o un sin transmetre La veritat i, por tant, no hay una solucions trobar. AIX-Dit, Sobre el conseller Romeva, sin tenim ONU ell posicionament concret Sobre, ms del enll Que tenim Sobre el conjunt del gobernar. - Me quina valoraci mundial en el ventilador - Per nosaltres, El que importa Que s fa uns dies al Parlament, al estilo de comissi dExteriors, es va fer Una votaci en qu es demanava EL BOICOT a un Israel, i Que es tombar VA. I VA Ser grcies un Junts pel S (JXS), en pertany el conseller Romeva, Que ho va possibilitar. Aquest s fem lanlisi Que. Yo si entrssim en el detall personal, s Que Romeva venia dun partit en recentment tenen ONU muda posicionament dur contra Israel, por ell no ha destacat mai per fer-ne Una gran bandera. Algun artículo algun poli, i fent de Una Cosa Que s totalment legtima, com s ONU criticar gobernar. Perqu nosaltres, com un associaci, sin exigim Que la gent sadhereixi de forma inqestionable una gorra de gobernar, ni al Disrael ni al de Cataluña. Tothom olla Ser crtic amb el gobernar Daqu o Dall. Si Romeva, o qualsevol, veu poltiques Que No adients considera, es absolutament normal de criticar-les. El que no considerem normales, i Romeva sin ho fet ja, sn aquells Que de la crtica passen a la desqualificaci i un lintent de justificar la desaparici del propi estat. - Israel encara hectáreas de demanar perd por Existir - Israel s estat lnic Darréu del Mn en la seva existncia es veu qestionada. Al mn hi ha moltes Realitats dimientos de muda i molt difcils por una Les Seves poblacions, amb i guerres dictadures brutales, i els Ning sin qestiona. Noms Israel, Que s Una democrcia - lnica de Lorient Mitj-, es veu qestionat constantment. Me Aix s Una anomalia Que responsa un danalitzar complejos Claus. - Todos los de la sal gruixuda un lhora de Concurso Formulario crtiques. - Nosaltres interpretem Que No hi ha Cap Problema Que El responsable del Govern dExteriors vingui dun partit Que No se ha estat especialment amists o amable amb Israel. El que analitzem s La Realitat i El que es fa, i ell no va fer res Que limpossibiliti por exercir la Responsabilitat real. I La millor demostraci VA Ser La votaci A la comissi dExteriors. - Aquesta proposta de resoluci VA Ser presentada pel PSC, CSQP i la CUP. - Ara per ara, tothom veu de Catalunya com ONU fiable posible Aliat. Por constantes no podem emetre senyals, com fa la CUP, mocions posant contraindicaciones del als i Israel Ajuntaments al Parlament Que ens perjudiquen a nivell diplomtic de forma clara la muda. Mocions com La que van proposar al Parlament, considerades un Frana sn Racistes. No hay ollas boicotejar CANTANT ONU, Artista de la ONU, cientfic ONU, simplement perqu s pas Dun. Aix s Racisme. I la CUP est fomentant Una mica de aquesta visi intolerante, Que No ens ajuda. nosaltres I, si Volem pas Ser un reconegut internacionalment, dobladillo de fiables Ser, i dobladillo de tenir-ho clar en aquest delante. - Qu pas vol dir Ser un FIABLE - A nivell dobladillo diplomtic de sabre Que No serem independientes en la mesura Que No reconeguin ens els Estats. I els Estats es preguntaran si pas serem ONU fiable. I les variables por mesurar-ho seran de tota mena, i Una Delles Ser si, quan hi hagi Una votaci un lonu, votarem sempre un favor Duna srie de coses, o sempre en Contra. Me AQU hi entra el Comportament dalgun partit com la CUP, Que sembla Que es comporta de forma dogmtica contra Israel i els contraindicaciones EUA Aquests Pasos i daltres de lesfera democrtica quin preguntaran occidental es Ser el Comportament Que tindr Catalunya en el futur, semper SI Ser ONU vot en contra. Ara Saben Que Espanya s semper vot ONU favorable. Tenen el fenomen Podemos, DACORD, por guanys en cas Que es tractaria dun sol VOT un lonu. Per la realpolitik Sacaba imposant, i Diran: Volem ONU vot extravagante o en Volem DOS Ha de Ser Una proclama Que No sigui interpretable, Que sigui evidente i inqestionable - Quina poltica hauria destar desenvolupant la catalana protodiplomcia - No hay ens corres un nosaltres dir-ho . Som conscients de la dificultat Que t el gobernar de Cataluña por desenvolupar la seva diplomcia ninguna ja amb Israel, el pecado en general. SABEM, perqu Aix ens ho han del DIT, Que El gobiernan dEspanya est Fent Una pressi muda importante que un totes les cancelleries. En el cas concret de les relacions amb Israel, por Espanya nº S lescenari ideales Que El posicionament Disrael Sigui de neutralitat, de considerar baño Igual pes Catalunya i Espanya ES Seves les relacions. - Identifica Israel DOS subjectes dins poltics del orujo Estatal espanyol - Israel entn perfectament Que la situaci Que es viu un Lestat espanyol Comporta complexitats un lhora de la seva Gesti diplomtica. I el seu posicionament oficial s el de no fer res en Contra de Cap de les partes. En ms diplomcia s El que no es fa Que El Que s Que es fa. Me AIX, com a ACAI, perfecte considerem ho. Sin demanem ms Que AIX, Que les relacions Entre Israel i el Govern de Catalunya siguin les millors possibles Dins el contexto actual, tenint en compte Que encara som Una NaCl sentido estat. Nosaltres, com a ACAI, fomentem la relaci entre les Nacions cuotas, Que hi hagi Una normalitzaci Entre elles. Lentitat va nixer prviament un momento aquest histric demancipaci Nacional perqu aquestes Volia Fomentar relacions, por els subjectes poltics Que nosaltres ja visualitzvem clarament Eren Catalunya i Israel. Yo la nostra relaci amb lambaixada sempre ha Šigut perfecta, la millor posible, i avui Segueix enviados igual. Nosaltres, com un amics Disrael sin demanarem mai Que tingui Una dificultat en aquest sentit, por com no se li ha de demanar un Estat cap altre. Actualment, la catalana diplomcia, una diferncia de lespanyola, no est casquillo demanant posicionament un Ning, mentre Que Espanya est fent de tot el posible perqu els comentaris facin Pasos Que Vagin en Contra el Que vol fer Catalunya. Nosaltres no estem fent de ho, em Consta Que la diplomcia catalana s absolutament CONSCIENT Que als amics no cafetera seles posar en dificultats. Que, a ms, tampoc no servirien de res. - Perqu tothom savia Que aletas Que els catalans sin prenguem Una decisi, sin tenim por qu exigir Aix Que ho facin els altres. Els Que dobladillo de Ser Responsables, imprimación, Nosaltres som. Yo, por tant, sin exigir podem Que una fora siguin ms Responsables nosaltres Que. N ° S LGIC. Yo, por tant, sin tampoc ho demanem. - Tot i AIX, lactual Parlament est mandatat por Superar el marc autonmic i reclamar la ONU Internacional cert reconeixement. En aquest supsit, com creu Que ACTUAR Israel - molt n est clar quin Ser el vehículo perqu es visualitzi el segent Pas del procsos, mudas Que esperem Que sigui el de la proclamaci dindependncia. Noms s Que Israel no hostil al Ser Que decideixi El Poble de Catalunya. estat de la ONU a Israel s democrtic Que entn perfectament Que els pobles de han de Poder esdevenir El que els seus Ciutadans vulguin. Que ho Aix explicitin diplomticament En un momento o altre, Aix dependr de SI nosaltres ho hem fet i com hem fet ho. No s El mateix fer Una proclama ConCreta Que Una Cosa Que hi hagi Digui Que No se ha Arribat una Ser legalment vinculant. Mentré hi hagi Dubtes i no ens aclarim internamiento del extranjero, sin s legtim Que demanem Que saclareixin una foros. - Per tant, la frmula jurdica Que sapliqui el dia D ntida ha de ser. - S. Sin serem eficients si fem coses estranyes i interpretables. Ha De Ser Una proclama Que No sigui interpretable, Que sigui evidente i inqestionable. Yo, aleshores, el Mn es posicionar. Por no abans. La realitat catalana semiproductos suscita, tothom vol tenir informaci de primera m - El Govern est preparac por jugar a primera divisi internacional - Al final, Aix s com el futbol: Tu et Mesures en funci de la importncia dels teus rivales. Si el teu rival, el Real Madrid s, Aix vol dir Que el teu nivell com un mnim s aquest. I ara mateix la diplomcia espanyola s la nostra mesura, en El sentit Que la pressi Que ALS ventilador regula de fora vol dir Que Alguna cosa SEST Fent b des de Catalunya. I por b que els Mitjans Que tenim sn limitats de muda, els equipa Que ho de han estat portantes aletas ara, ja fos amb el gobernar Mas, ja sigui amb el gobiernan Puigdemont, unes tenen Relacions a nivell huesos Internacional, creen el Complicitats. Que no com exigim Res A Ning no hay problema som ONU. El problema EL géneros la Espanyola diplomcia. I s Que s cert Que ens escolten, perqu la realitat catalana suscita semiproductos. Me tothom vol tenir informaci de primera m. Por passa Que moltes accions del gobernar sin ventilador es pbliques perqu interessa Que No sensenyin les cartes un ladversari, ja Que Cada cop Que la diplomcia espanyola savia Que hi ha Alguna reunificación o acte de la ONU, immediatament hi ha Una intervención será de la diplomcia espanyola per · intentar aixafar lacte o trobar-se amb els organitzadors por donar-los argumentari el seu. - Numricament, Lestat t mudas ms Recursos. - Per tant, moltes de les coses Que es un ventilador de diplomtic nivell no pbliques sn, i pot donar la impressi a la Sociedad Catalana Que No es fa prou. Por dobladillo intelligncia de jugar amb. La diplomcia requereix discreci, i SI A ms hi ha dhaver: compromisos, shi ha darribar sentido Que sen facin tuits Cada dos por tres. El Repte Que t davant el Govern i tot Catalunya s Duna complexitat bronceado Gran tots Que haurem de Ser UNA mica ms pacients, i Confiar-hi. Me entenc, perqu s com Funciona, Que ens Demana a tots Que siguem UNA mica ms tranquils. - Com a ACAI sn fuente directa per a la diplomcia Disrael - Nosaltres tenim Una excelente relaci tant amb el Govern de la Generalitat com amb lambaixada Disrael. No s si Daix sen podria dir Ser Una fuente directa o no, per la situaci s Aix des Que ens vam Crear. - MS I enll de lambaixada - Lambaixada ES VA renovant Cada quatre anys. I el personal diplomtic Que hi havia AQU ara segueixen dins lestructura diplomtica del pas i segueixen enviado amics nostres. Per tant, el lligam Que tenim amb diferents Administracions del propi Estat Disrael tamb fa Que tinguem informaci de primera m directa tengo la sensación de intermediaris. No tenim el filtro, en aquest sentit. Manifiesto por la Paz i la Solidaritat amb Israel, de la Comunitat jueva catalana i les entitats damistat amb Israel: Unes paraules breus: Ens REUNITS trobem ac por un manifestar la nostra Solidaritat amb un Lodi, Aix com La Cobertura meditica imperant, la qual Equipara vctimes agresores amb, i la seva complicitat un lencobrir la veritat. Qu podem oferir en aquest Despertar del terror qu podem fer Quan laversi ens Rodeja qu Cal fer quan La Veu de la RA se substitueix PEL clamor de la Rbia, quan tota esperana de futur sembla perduda i el MN Que ens envolta es torna fosc Aix s El que envió i ES PREGUNTA aquests Israel muere. Que Existeixen paraules ens poden ajudar pero en este muere neguitosos por convertir la Foscor en llum s aqu sobre UNA veu sorgeix amb foros des de llectiu del nostre poble, clamant: Som Am Israel. Som i dIsaac descendientes de Jacob. Jacob, el que mai va viure en Pau, El Que Va convertir la i por la Soledat En Una visi celeste. Aquell Que Va Crear esperana enlloc de desesperaci, Que malgrat els seus neguits i les Seves prdues, no va parar de lluitar Contra la Histria i el seu dest. Som descendientes damor. Es nostre Lodi amb la conscincia i lesperana en la Humanitat. Perqu, a la música, sn aquestes les mayores conquestes del norte Esperit por una referencia i-nos ressorgir En Cada Etapa de la Historia. La verdadera i s por el dolor profund pero en este muere. La Fe Que Va de Guiar els nostres avantpassats ens Agustinianos guiant als nostres muere aletas Que puguem aconseguir la Pau, lltima de les Benedictinos. Siguem fuertes, recolzem-nos els uns en els altres, aletas Que la ciutat Que guarda en la seva Arrel la Paraula shalom, es torni En un verdadero lloc de Pau ja Que aquesta semper Superar la Guerra, i LAMOR al ODI. Barcelona, ​​18 de doctubre de 2015 s ms probable Que Que la primera vinificaci del Ram fos en algun despejar indeterminat Entre Armnia i Egipte. En aquest sentit, les troballes arqueolgiques un Tel Kabri (al norte de Tel Aviv) ens mostren El que poca otomana. La HISTRIA dels vins recientes Disrael. Des de la proclamaci daltres bateas, si b La qualitat del Vi era de baixa (muda vi dol amb blancs i Negres sentido personalitat) i la producci noms servia por proveir mercat de la ONU anglosax gaires sentido miraments: Consumir kosher i poc ms. Uns anys tard ms, gorra otros 1980 Comena Una verdadera revoluci vincola amb nous ceps a la Galilea i el Golan, acompanyada de Tecnología puntera. Els bons vins del Golan (amb la marca Yarden Com a capdavantera) van fer Que altres Cellers espavilessin ALHORA Que sen creaven de nous a les Muntanyes de Judea, a la Galilea i aletas i tot al desierto del Ngueb. Avui, l Golan, Shomron (al sur de Haifa), Turons de Judea (voltants de Jerusalén), Shimson (entre Jerusalén Tel Aviv i) i Ngueb. Fent representantes de la ONU mudan RPID de les diferents zonas, cal dir Que al Golán hi ha Vinyes aletas alades de 1200 m en la direcciòn al Monte Hermón en sls volcnics. A l encara Que s Fcil trobar-ne ms munt de la ONU, ells Entre els del cristi rab poble maronita de Jish Que Apunta amunt. Una de les zonas Shomron i els Shimson SLS es troben constituts en general, por aluviones sentido compactar i amb nombrosos Cellers, destacant tant per la seva cuantitat com els qualitat Carmel abans esmentats o els Barkan. La zona de Judea Presenta Vinyes al voltant de Jerusalén, com El Celler Castel, i unes CONT Efrat i Hebron, en Pagesos RAB venen carnero del als viticultores israelians. Els sls Los alrededores sn Pobres, Damunt Roquissar calcari o margs. Por Acabar amb el llistat. Els sls Los alrededores sn muda variats Margues amb, calcries, Sorres, guixos i Argiles. Vinyes a la zona dAvdat, al Ngueb central. Pel Que fa als ceps, hi ha Una gran varietat de carneros. Entre els hi ha Negres Cabernet Sauvignon, Garnacha, Pinot Noir, Merlot, SYR i pel Que fa al carnero blanc hi ha Varietats tant com diferents Chardonnay, Sauvignon Blanc, Riesling. Les Vinyes shan Adaptat una ONU del clima extrem de Poques Pluges (excepté al Nord del Pas, i), encara calorades, sequeres. La qual cosa implicaciones sovint gota a gota rec ONU (inventar israelí) i veremes anticipades i sovint nocturnos. Actualment, la globalitzaci fa Que puguem Tastar vins de procedncies llunyanes i lents vins) que tingut huesos de muda Sensacions al paladar Bevent vins israelians. Salut i L tamb perqu sempre va es considerar a si mateixa com amiga Disrael, Sobre tot quan ser-ho no era Fcil i requeria Una dosi de Coratge. Comunicat PBLIC DE LES Comunitats I Entitats JUEVES I D Barcelona, ​​6 de novembre de 2014 Les Comunitats i Entitats i jueves d. Lamentablement, veiem com La generalitzaci didees, fonamentals en democrcia, sin poden avalar ni propiciar el menyspreu del Que Va significar el nazisme per a Europa. Aquesta s Una frontera Que Una societat democrtica no cafetera creuar, ni ara ni mai. La protecci i preservaci de la Dignitat i la dels memria milions de vctimes del nazisme s Responsabilitat de tothom, por daquelles en especial Entitats i persones Que pel seu CRREC i projecci Pblica sn referente ONU per al conjunt de la societat. Entenem Que aquesta situaci s Una anomalia en els Pasos del nostre entorn, i Que cal eradicar la banalitzaci del nazisme des de la Escola prpia, adequant el temari escolar a la conscienciaci fet daquest moral. La noms proximitat del Conocimiento ens permetr tenir empatia amb el dolor Que produeix la banalitzaci de la tragdia, i AIX ms Evitar-né en el futur. Apellem al sentit de la responsabilitat dels qui tenen Una tribuna Pblica i els demanem Que reflexionin Sobre el Perill de trivialitzar la crrega ideolgica del nazisme i les Seves conseqncies per al poble jueu i per a tota la Humanitat. La banalitzaci del nazisme s Una de les formes de negacionisme ms cruels i doloroses Que existeixen, Aix com La ms INDIGNA. Banalitzar lHolocaust o el nazisme est castigat pel Codi Penal dalgún Estats de la Uni Europea, de la mateixa Manera Que ho est la utilitzaci de la simbología nazi. In Aquest sentit, Recordar cal La Decisi Marc 2008/913 / JAI del Consell dEuropa, de 28 de noviembre de 2008, Relativa a la lluita contra determinades Formes i manifestacions de Racisme i xenofbia servint-se del Dret penal, Que insta els membres Estats Aix --i Inclou Espanya-- un transposar la seva legislaci en la lluita contra el Racismo i la xenofbia. Per tant, la UNA ms vegada, i els propers aprofitant Que muere commemorem la Kristallnacht, LA aquesta Manera La Societat Mostrar el seu respecte i comproms inequvoc amb la Dignitat i la memria de les vctimes i els seus familiares. COMUNITAT Israelita de BARCELONA COMUNITAT JUEVA ATID DE CATALUNYA COMUNITAT JUEVA BET SHALOM Jabad Lubavitch DE BARCELONA ASSOCIACI CATALANA DAMICS Disrael (ACAI) Col·lectiu ISRAEL A CATALUNYA ASSOCIACI de Relacions CULTURALS CATALUNYA-ISRAEL ASSOCIACI CULTURAL SABADELL-ISRAEL LLIGA INTERNACIONAL CONTRA EL RACISME I LANTISEMITISME (BARCELONA) ASSOCIACI CATALANA dE CONTRA LANTISEMITISME Bnei Brith BARCELONA dE CINE FESTIVAL dE BARCELONA jueu FUNDACI BARUCHSPINOZA MOCI SOBRE LA BANALITZACI dE LA XO I LA UTILITZACI DELS TERMES Els Ciutadans no podem restar en silenci davant de l. Lamentablement, veiem com La generalitzaci didees, fonamentals en democrcia, sin poden avalar ni propiciar el menyspreu del Que Va significar el nazisme per a Europa. Aquesta s Una frontera Que Una societat democrtica no cafetera creuar, ni ara ni mai. ATS Que la protecci i preservaci de la Dignitat i la dels memria milions de vctimes del nazisme s Responsabilitat de tothom, por daquest en especial FET. La noms proximitat del Conocimiento ens permetr tenir empatia amb el dolor Que produeix la banalitzaci de la tragdia, i AIX ms Evitar-né en el futur. Apellem al sentit de la responsabilitat dels qui tenen Una tribuna Pblica i els demanem Que reflexionin Sobre el Perill de trivialitzar la crrega ideolgica del nazismo, les Seves conseqncies pel poble jueu, i per a tota la Humanitat. La banalitzaci del nazisme s Una de les formes de negacionisme ms cruels i doloroses Que existeixen, Aix com La ms INDIGNA. La banalitzaci de lHolocaust o el nazisme est castigat pel Codi Penal dalgún Estats de la Uni Europea, de la mateixa Manera Que ho est la utilitzaci de la simbología nazi. In Aquest sentit, Recordar cal La Decisi Marc 2008/913 / JAI del Consell dEuropa, de 28 de noviembre de 2008, Relativa a la lluita contra determinades Formes i manifestacions de Racisme i xenofbia servint-se del Dret penal, Que insta els membres Estats Aix --i Inclou Espanya-- un transposar la seva legislaci en la lluita contra el Racismo i la xenofbia. Per tot Que el sexposa, proposem al Ple ladopci dels segents Acords: Mostrar PRIMER.- EL NOSTRE respecte i comproms inequvoc amb la Dignitat i la memria de les vctimes Del Nazisme i els seus familiares. SEGON.- Demanar lHolocaust, Aix protegint el registro i la Dignitat de totes les vctimes del nazismo. TERCER.- Demanar la modificaci dels Continguts curriculars, en els diferents Ciclos de lactual. QUART.- Comunicar el contingut dels dientes anteriores ACORDS al Govern de la Generalitat, al Govern de Lestat espanyol, del als grups parlamentaris Del dels Congrs diputats i del Parlamento de Cataluña, a les Comunitats jueves catalanes, a les entitats Que vetllen per la memria de les vctimes del nazisme i al Memorial Yad va-Xem de Jerusalén. de novembre de 2014 Cadasc un dad determinat damistat concepte, por peculiar Que sigui. Amb tot, sembla Que hi ha uns requisits bsics. Amic espera el teu suport en temps difcils, no hay retrets NI crtiques fonamentades PoC. No es tracta de justificar sempre i tot por Israel. Es tracta de fer la crtica pertinente, Informada i quan toca. Dentrada, quan amic es Baralla hay un doptes Una posici equidistantes perqu no hi ha equidistncia posible Entre Israel i Hams, Entre ONU Estat i Una democrtic organitzaci islamofeixista considerada terrorista por mudas Pasos decents. Amic Que es Baralla t La presumpci de veracitat en el seu posicionament. Com a mnim, li apliques la presumpci dinnocncia. Quan es amic Baralla sin intervens En La Baralla pels agafant-lo braos impedint Que es defensi, i vas cridant separeu-los. En el cas Davui de la Guerra de Gaza, Disrael amic ninguna compra acrticament el relat de lenemic. Sin reprodueix com lloro ONU acusacions no demostrades. Yo no diu Mentides Que El ventilador de entrar en contradicci. Els amics Disrael volen Que El Debat sigui rigores i Que Israel no sigui tractat amb Una doble mesura. Els amics Disrael, Si no hay entenen dafers borrall ONU militars estratgics NI, no hay mostren La seva ignorncia Complexos sentido. El llenament de mssils no se Soluciona amb cpules de Ferro, noms. I els VETs exigeixen implicaci terrestre. Sovint ens trobem amb episodis De La Histria Que Foren rellevants, van tenir Una considerable transcendncia i oblit de han caigut en relatiu ONU. s El cas Que UNEIX Personatges tant com els dispars Que encapalen aquest artículo. Tots tenen ells quina relaci Entre s Molt ms del Que sembla. Anem a pams, Comencem por Yoram Kaniuk: el polmic escriptor israelí dimprovisaci Que patien les tropos hebrees col dels anys conflicte 1948-1949. Me Aix ens enllaa justament amb el MTIC Mosh Dayan (1915-1981), la tapa de la ONU militar de la Hagan Que tot i la seva joventut destac en Aquella guerra. En Dayan va dir: embrionari exrcit israelí. Els mtodes i les simpaties pro-jueves den Wingate sin agradaren als seus superiores i por rellevat Aix fou. En qualsevol cas, era ja EXAMEN ONU heroi per la Comunitat jueva de Palestina i la seva influncia En La Hagan I ES Dayan, ben patente. A l, descendiente del Rey Salom i la Reina de Saba segons la mitologia abissnia, un alliberada La reciente Addis Abeba es feu amb Wingate al seu costat. Charles Wingate va tindre papel de la ONU decisiu por que tal Etipia no es conversos En Una nova Rhodsia o Sudfrica, en pocs blancs uns, italianos i anglesos, haguessin milions Dominat de Negres. Grcies un grans cuotas personalitats, en Haile Selassie I Wingate, continuaria Etipia enviados locupaci italiana. Assegurat el flanc del maíz dfrica i amb els Alemanys en Retirada un Egipte, Wingate va anar un Birmnia por lluitar contra les tropes japoneses Que intentaven avanar cap a hebreu lun estat.